relatos

En una ocasió li vaig parlar a una pedra…

Pequeño relato en catalán que hice para un concurso…

Profit.

En una ocasió li vaig parlar a una pedra, em va respondre i em vaig enamorar d’ ella

Jo vivia en una vila de pescadors, era una vila petita i de gents senzilles i em sentia molt sol. Qui hagi passat la infància en aquests paradisos allunyats de la ciutat, ja sabrà, que a canvi de no respirar quitrà i de poder veure les estrelles per la nit, a vegades, s’ ha de fer algun sacrifici. Jo vaig sacrificar la companyia.

Una tarda passejant per la vora de la mara vaig trobar una pedra, tenia un color rosat molt bonic i brillava. Vaig asseure al seu costat i la vaig mirar, com un nen mira un gatet que acaba de trobar i que no vol que s’ espanti per la seva presencia, semblava trista. Vaig començar a parlar amb timidesa sobre les ximpleries del dia a dia i ella em va parlar també, em va semblar que la pedra es posava més contenta i al final em vaig sincerar como només pots fer amb un perfecte desconegut, que saps, no tornaràs a veure mai.

Aquella nit vaig dormir como no havia fet en la meva vida.

A l’ endemà vaig tornar a passejar per la platja i al cap d’ una estona em vaig adonar que portava temps donant voltes per on havia vist la pedra el dia anterior. Suposo que volia torna-la a veure, però ni un nen de 12 anys és tan ingenu com per esperar que una pedra tan petita segueixi en el mateix lloc després d’ una nit de marea alta.

Cabrejat per les meves fantasies em vaig disposar a tornar casa, però algú em va cridar, em vaig girar mirant esperançat la sorra. Com si fos el primer glop de licor, quelcom saltà dins les meves entranyes i ascendí com un globus d’ aire calent fins a fondre’s a les meves temples i banyar-me amb una sensació càlida que em sobrepassava.

La pedra m’ havia cridat, em recordava i vam estar parlant fins que el cel va tancar els ulls.

Aquella nit si que vaig dormir com mai no havia fet en la meva vida.

Va passar el temps i jo seguia anant cada tarda a la platja, després de les classes, per veure la meva pedra.

Un dia em vaig quedar una mica desconcertat, vaig trigar una mica en trobar-la. No li vaig donar més importància, però al dia següent em va passar el mateix i em vaig proposar recordar bé el lloc on estava la pedra perquè no tornés a passar. No va servir de res, al dia següent vaig trigar més inclús. Li vaig preguntar a la pedra si sabia perquè cada dia em costava més arribar a ella, però em va dir que no sabia res.

Durant les setmanes següents vaig estar indagant, però quan més pensava en perquè passava tot allò, menys estava per la pedra i més em costava trobar-la.

Una nit vaig tenir un malson. Estava assegut a la vora de la pedra parlant amb ella, quan, de sobteel cel es tancava i tocava les seves trompetes de guerra i descarregava les seves fletxes sobre nosaltres. En mig de la batalla apareixia una lladre embogida i amb la boca plena d’ escuma que s’ abalançava sobre nosaltres i aferrava la pedra portant-se-la amb ella.

Vaig despertar sabent el que el destí em deparava i vaig córrer cap a la platja, però ella ja no estava, finalment se l’ havia engolit el mar.

Durant els dies següents vaig sentir ràbia, durant les setmanes següents vaig sentir tristesa i després em va envair la soledat. Però no una soledat com la que havia sentit altres vegades, sinó una soledat més obscura, com un pou sense fons que neix de la pèrdua amarga i de l’ anhel. Després no res…

Vaig seguir creixent i em vaig convertir en pescador. Les fustes rosegades de les embarcacions em van servir per mal tapar el forat del pou que em travessava i així poder plantar els peus, alçar-me i mirar cap endavant sense caure.

Va passar molt de temps i jo tenia una vida tranquil·la i senzilla. Pescava pels matins d’ hora i al mig dia tenia el peix llest per vendre en el mercat. Cremava les tardes a la taberna i m’ anava a dormir amb el sol per descansar pel dia següent.

Una nit va començar una tempesta que va durar tres dies i tres nits. La bonica cala del poble va quedar destrossada després de que la mar esbravada li hagués arrencat tota la sorra de la seva falda. Però als pescadors ens afectava més pel tema econòmic així que en quant es va calmar el temps vam sortir tots a pescar. Aquell dia em vaig beure el meu segon primer glop de licor.

Estava pujant les xarxes quan quelcom em va encegar, em vaig despistar i se’m va caure tot al mar, xarxes i peixos. Vaig maleir, però llavors la vaig veure, la meva pedra, més preciosa que mai, reflectint tons turqueses arreu. Des d’ aquell dia vaig cada tarda i li parlo, encara que se que des del fons no m’ escolta.

No creieu que sóc un idiota, se que no és la mateixa pedra que va estar al meu costat tantes tardes. Que la seva llisor i els seus reflexes turqueses son fruit d’ estar banyada pel mar. Però en el mar encara que distorsionada i inassolible, és el més a prop que tornarà a estar mai de mi. En aquest immens mar que acarona el la meva vila, en aquest mar anomenat Records.

Miremos al mar y esperemos que en algún lugar esa persona también lo esté haciendo.

4 pensamientos en “En una ocasió li vaig parlar a una pedra…

  1. mmmm
    y no crees que es hora de pasar de la piedra? no vale la pena seguir amarrandote a algo que sabes que no va a estar más ahi… o no estará como antes.

    a veces pasar página es lo más inteligente que podemos hacer..

    p.d: al final resultará que no eres un insensible o.o

  2. ya sabes q mencanta…lo leí agazapada en el baño de un bar a altas horas de la madrugada y en un segundo ¡puf! el mundo desapareció tras el ruido de la puerta. Sólo existía el pescador, su piedra y ese aroma a romanticismo…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s